Només el 23% de les obres del Pla Hidrològic de les Illes Balears s’ha posat en marxa

De les obres previstes al Pla Hidrològic de les Illes Balears 2022-2027, a càrrec de les administracions estatal, autonòmica i municipal, només se n’ha adjudicat el 23%, a poc més d’un any del final de la seva vigència. I el 65% d’aquest import correspon a només tres obres. Així ho conclou l’anàlisi de l’Aliança per l’Aigua, que inclou les mesures del Ministeri, les del Govern Balear i les dels ajuntaments i les seves empreses municipals d’aigües. L’estudi, que parteix de la contractació pública des del 2018, mostra que el ritme d’execució és insuficient de manera sostinguda al llarg de tres legislatures i de governs de signes polítics diferents.

23 de setembre de 2026

L’Aliança per l’Aigua ha analitzat el grau d’execució del Pla Hidrològic de les Illes Balears (PHIB) 2022-2027 en el conjunt de les administracions responsables, dins del seu projecte d’Observatori de l’Aigua de les Illes Balears. L’estudi parteix de la contractació pública en infraestructures hídriques a les Illes Balears entre 2018 i setembre de 2026 i n’aïlla les obres que corresponen a mesures del pla vigent. Les dades s’han obtingut de la Plataforma de Contractació del Sector Públic a partir del 2018, el primer any complet amb dades disponibles.

El pla preveu 1.477,9 milions d’euros en 393 mesures, de les quals 1.016 milions corresponen a obres de l’apartat d’infraestructures previstes per al període 2022-2027, sense comptar les que el mateix pla ajorna a cicles posteriors. Aquesta inversió es reparteix gairebé a parts iguals: 519,3 milions a càrrec del Govern i els seus organismes i 480,3 milions a càrrec dels ajuntaments i de les seves empreses municipals d’aigües, amb EMAYA, a Palma, com la que més en concentra (262,0 milions). Els 16,5 milions restants corresponen a mesures de les quals el Ministeri és responsable directe.

El Govern ha adjudicat 111,7 milions d’euros de les obres a càrrec seu, un 21,5%: l’abastament i la dessalació arriben al 33,6%, el sanejament i la depuració al 26,4%, la Direcció General de Recursos Hídrics (DGRH) al 5,1% i el regadiu amb aigües regenerades no té cap obra contractada. Els ajuntaments i les seves empreses n’han adjudicat 125,0 milions, un 26,0%, però gairebé tot correspon a una sola obra, l’ampliació de la depuradora de Palma II: sense aquest contracte, l’execució municipal cau per sota del 6%. El Ministeri hi contribueix sobretot finançant el 80% del cost de Palma II, que es comptabilitza dins el bloc municipal perquè el pla n’assigna la responsabilitat a EMAYA; les dues úniques mesures de les quals és responsable directe, la depuradora d’Addaia i la nova depuradora d’Eivissa, a sa Coma, es van acabar abans d’aquest cicle. En conjunt, les tres obres més grans (la depuradora de Palma II, la dessaladora de la badia de Palma i la conducció entre Petra i Manacor) sumen el 65% de tot l’import adjudicat del Pla Hidrològic.

El ritme és lent des de fa anys i no depèn del govern de torn. Entre 2018 i setembre de 2026, l’Agència Balear de l’Aigua i de la Qualitat Ambiental (ABAQUA) i la DGRH han adjudicat 158,1 milions d’euros en obres hidràuliques, corresponguin o no a mesures del pla vigent, uns 18 milions l’any. Per executar els 473,7 milions que el pla els assigna en els seus sis anys de vigència n’haurien d’adjudicar uns 79 milions anuals, més de quatre vegades aquest ritme. La contractació, a més, es concentra en molt poques obres: la remodelació de la dessaladora de la badia de Palma i la conducció entre Petra i Manacor, totes dues adjudicades el 2026, sumen més d’un terç de tot el que s’ha adjudicat des del 2018.

«La lentitud de les obres d’aigua no és d’un color polític, és un problema de fons que arrosseguem des de fa anys. Amb aquest ritme, no es poden continuar permetent nous creixements com si les infraestructures hi arribessin a temps. Primer de tot, cal posar límit al creixement urbanístic i accelerar les obres que el Pla Hidrològic ja té pressupostades», assenyala Rafael Tur, portaveu de l’Aliança per l’Aigua.

Mallorca: obres grans que arriben tard

A Mallorca s’ha adjudicat el 23,7% de les obres que el pla preveu per a l’illa: 196,6 milions d’euros dels 830,0 previstos. Entre 2018 i setembre de 2026, totes les administracions hi han adjudicat 300,2 milions d’euros en obra hidràulica, uns 34 milions l’any.

L’actuació més important de l’illa, la remodelació integral de la dessaladora de la badia de Palma, no es va licitar fins a l’abril de 2026 i s’acaba d’adjudicar per 41,3 milions d’euros sense IVA, amb el contracte encara pendent de formalitzar. El projecte es va encarregar el 2021 i, amb un termini d’execució de tres anys, la planta renovada no estarà enllestida, com a mínim, fins al 2029. El 2026 també s’ha adjudicat el projecte reformat de la conducció entre Petra i Manacor (13,7 M€), després que entre 2022 i 2024 pràcticament no s’adjudiqués cap obra d’abastament a l’illa.

En sanejament, s’han executat l’ampliació de la depuradora de Sa Pobla (5,9 M€), en servei des del maig de 2025, la de Felanitx (4,7 M€) i la segona fase d’Andratx (3,6 M€). En canvi, l’ampliació de la depuradora d’Inca es va adjudicar el 2023 per 11,0 milions d’euros i no s’ha arribat a executar: el 2024 se’n va encarregar un projecte reformat, el gener de 2026 va tornar a exposició pública amb un pressupost nou de 12,6 milions i el juliol el Govern encara situava les obres en fase de darreres autoritzacions per licitar-les, mentre la planta actual superava el seu cabal de disseny onze dels dotze mesos del 2025. La depuradora de Platges de Muro i Can Picafort, declarada d’interès general de l’Estat el 2010, tampoc no té obra: després del conflicte judicial del 2017 i d’un primer acord el setembre de 2024 que havia de tancar més de 25 anys de disputes, l’abril de 2026 se n’ha hagut d’anunciar un de nou perquè el Ministeri comenci a redactar el projecte bàsic.

L’obra més gran de tot el pla, l’ampliació de la depuradora de Palma II, és responsabilitat d’EMAYA, l’empresa municipal d’aigües de Palma, i la finança el Ministeri. El contracte, de 98,0 milions d’euros, el va adjudicar la societat estatal ACUAES el novembre de 2022 i està cofinançat en un 80% amb fons Next Generation. Les obres van començar el febrer de 2024 i el març de 2026 havien arribat al 60% d’execució. De la segona fase, amb el nou emissari i dues línies més de tractament, només s’ha licitat la redacció del projecte, el març de 2026; l’obra encara no. Dels 72 milions previstos, EMAYA n’ha d’assumir 60 amb un crèdit estatal del 10%. El juliol de 2026, el Govern i l’Ajuntament de Palma van signar un protocol de coordinació per facilitar-ne l’execució, que no implica ni finançament tancat ni obra licitada. Fora de Palma II, EMAYA ha adjudicat 53,7 milions d’euros en obra entre 2018 i 2025, repartits en 59 contractes de renovació de xarxes, i Calvià 2000 n’hi suma 11,9.

A la DGRH, les obres d’emergència del Llevant de 2018 van sumar 21,4 milions d’euros, davant de només 2,7 milions en obres planificades en lleres en els set anys següents, amb quatre anys sense arribar als 100.000 euros. En regadiu, la mesura de Llucmajor, Palma i el Migjorn (31,8 M€), la més gran del pla en aquest àmbit, no té constància d’execució.

Menorca: poca obra i una inversió en torrents que arriba després de les inundacions

A Menorca s’ha adjudicat el 21,3% de les obres que el pla preveu per a l’illa: 13,5 milions d’euros dels 63,3 previstos. Entre 2018 i setembre de 2026, totes les administracions hi han adjudicat 18,8 milions d’euros en obra hidràulica, poc més de 2 milions l’any.

L’ampliació de la depuradora des Mercadal (5,9 M€), l’única de l’illa que va superar el límit legal de contaminació a la sortida el 2025, no s’ha adjudicat fins al 2026. Entre 2018 i 2025, la resta d’actuacions han estat petites: la retirada de llots de la depuradora de Ferreries (1,9 M€), la finalització de l’emissari de Ciutadella Nord (0,5 M€), l’estació de bombament des Migjorn Gran (0,3 M€) i la xarxa entre Canal Salat i Santandria (0,2 M€). Ferreries, remodelada el 2017, ja va superar la seva capacitat de disseny vuit mesos del 2025. La depuradora, els col·lectors i l’emissari d’Addaia, que el pla atribueix al Ministeri i a ABAQUA, es van acabar el juliol de 2020, abans del cicle actual.

En abastament, ABAQUA només ha adjudicat 1,2 milions d’euros en obres a l’illa entre 2018 i 2025, centrats en la dessaladora de Ciutadella. Aquesta planta va treballar el 2025 només al 38,5% de la seva capacitat, mentre que la massa d’aigua subterrània de Ciutadella extreu, només per al proveïment urbà, més del que el pla li assigna per a tots els usos. Pel que fa als torrents, el 88% de la inversió de la DGRH a Menorca entre 2018 i 2025 correspon a les obres d’emergència per les inundacions d’agost de 2024 a Alaior i es Mercadal (2,8 M€), el mateix municipi on l’única actuació preventiva del període es va fer el 2018. Els ajuntaments menorquins han adjudicat 6,6 milions d’euros en obra entre 2018 i 2025, sense cap actuació que destaqui: les més grans són el sanejament des Canutells, a Maó (1,5 M€, 2025), i la xarxa del sector de Son Vitamina, a Alaior (1,5 M€, 2024).

Eivissa: set anys sense inversió en torrents i una depuradora que va trigar gairebé una dècada

Eivissa és l’illa amb menys obra posada en marxa: només s’ha adjudicat el 15,8% de les obres que el pla preveu per a l’illa, 12,4 milions d’euros dels 78,4 previstos. Entre 2018 i setembre de 2026, totes les administracions hi han adjudicat 14,6 milions d’euros en obra hidràulica, menys de 2 milions l’any.

La nova depuradora d’Eivissa, a sa Coma, que ja tracta gairebé la meitat del cabal de l’illa, és el millor exemple de la lentitud del sistema: nou anys entre la licitació, el 2015, i el final de les obres, el 2024. És, a més, una de les dues úniques mesures del Ministeri amb activitat real, totes dues anteriors al cicle actual. Durant el període analitzat, les obres d’ABAQUA en sanejament han estat la millora de la depuradora de Cala Sant Vicent (0,2 M€, 2022), l’adequació de l’emissari de Santa Eulària des Riu (3,7 M€, 2023) i el desmuntatge de l’antic emissari de Vila (0,9 M€, 2024). El 2025 es van encarregar els projectes de la nova depuradora de Portinatx i el seu emissari.

En abastament, l’ampliació de la dessaladora de Santa Eulària des Riu, prevista al pla, a finals de 2025 només tenia adjudicada la redacció del projecte, mentre que la de Sant Antoni de Portmany va ampliar la seva capacitat el 2025 amb una planta modular. La DGRH no va fer cap inversió en lleres a Eivissa entre 2018 i 2024, fins que el 2025 s’hi van adjudicar 1,45 milions d’euros en obres d’emergència després de les inundacions d’octubre. En regadiu, la mesura de bombeig d’aigua regenerada a Santa Eulària des Riu (5,3 M€) no té constància d’execució. Eivissa és, a més, l’illa amb menys obra municipal identificada de tot l’arxipèlag: 2,1 milions d’euros entre 2018 i 2025, gairebé tots de la renovació de la xarxa d’abastament de sa Caleta, a Sant Josep de sa Talaia (1,4 M€, 2022).

Formentera: la renovació de la depuradora, l’actuació clau

A Formentera s’ha adjudicat el 28,4% de les obres que el pla preveu per a l’illa, 5,2 milions d’euros dels 18,3 previstos. És el percentatge més alt de l’arxipèlag, però depèn gairebé tot d’un sol contracte. Entre 2018 i setembre de 2026 s’hi han adjudicat 5,8 milions d’euros en obra hidràulica, tots d’ABAQUA.

Les actuacions del període s’han centrat en les dues infraestructures de les quals depèn l’illa: la remodelació de la tercera línia de producció de la dessaladora (0,3 M€, 2020) i, sobretot, l’ampliació i millora de la depuradora, adjudicada el 2025 per 4,58 milions d’euros i actualment en construcció, una obra clau en una illa on tot el sanejament depèn d’una única instal·lació amb més de 25 anys de servei. Formentera és també l’única illa on s’ha completat una mesura de regadiu amb aigües regenerades (1,06 M€), recepcionada el juny de 2026 i finançada amb un conveni amb el Ministeri d’Agricultura. El pla no assigna cap mesura pròpia al Consell de Formentera, i tota la inversió de l’illa depèn del Govern.

La lentitud de les obres hidràuliques es repeteix legislatura rere legislatura

L’anàlisi mostra que el Pla Hidrològic només es podrà complir si totes les administracions hi posen mitjans alhora: el Govern, responsable de gairebé el 60% de la inversió prevista al pla; els ajuntaments i les seves empreses d’aigües, que assumeixen la meitat de les obres, i el Ministeri, que finança algunes de les més grans, però té poques mesures pròpies. Els ajuntaments són els que més han adjudicat, però el seu registre depèn d’una sola obra finançada amb fons europeus: sense Palma II, la seva execució és la més baixa de tot l’estudi. Afronten aquestes inversions amb menys capacitat tècnica i pressupostària, i sovint sense una font de finançament estable, com mostra la segona fase de la depuradora de Palma.

L’entitat alerta que la lentitud d’execució de les obres hidràuliques és un problema sistèmic de les administracions públiques, que travessa governs de signes polítics diferents. Les obres grans triguen anys a passar del projecte a la licitació, i de la licitació a l’entrada en servei; la inversió en torrents depèn de les emergències; i les mesures de reutilització d’aigua regenerada pràcticament no avancen. Així, els plans hidrològics es converteixen en una llista de mesures pendents que passa d’un cicle al següent, i el nou pla per al període 2028-2033, que ja s’està elaborant, corre el risc d’heretar bona part de les mesures del pla actual.

L’Aliança per l’Aigua reclama

• Posar límit al creixement urbanístic i condicionar qualsevol nou desenvolupament a la capacitat real de les infraestructures d’abastament i sanejament que l’han d’absorbir.

• Un calendari concret i públic per a les mesures pendents, prioritzant les depuradores que ja superen la seva capacitat i la reutilització d’aigües regenerades.

• Un pla de finançament estable per a les mesures a càrrec dels ajuntaments, amb suport tècnic i econòmic dels Consells Insulars, del Govern i del Ministeri, i un compromís concret sobre la segona fase de la depuradora de Palma II.

• Que la DGRH passi d’un model d’inversió reactiu a un de preventiu, amb obres planificades en torrents i lleres i amb el reforç de les xarxes de control de les masses d’aigua subterrània.

• Una modernització de les administracions públiques i dels seus procediments que permeti accelerar l’execució de les obres hidràuliques, mantenint totes les garanties legals.

• Que el Govern publiqui periòdicament l’estat d’execució del programa de mesures, incloent-hi les mesures dels ajuntaments i del Ministeri.

• Que el Govern publiqui també l’estat d’execució de les obres d’aigua que finança als ajuntaments amb l’impost de turisme sostenible, perquè es pugui comprovar quina part dels projectes anunciats arriba a executar-se.