El creixement poblacional i la massificació turística porten les depuradores de les Illes Balears al límit de la seva capacitat

L'Aliança per l'Aigua alerta que el volum d'aigua residual que reben les depuradores creix als últims cinc anys a totes les illes menys Formentera: Mallorca +15,1%, Menorca +10,1%, Eivissa +6,8%, i Formentera -19,0%. A més aquest increment es produeix de manera més forta a zones costaneres amb un 30,3% en cinc anys, davant del 0,8% dels nuclis de l'interior, amb situacions límit com la depuradora de Cales de Mallorca, on el volum gairebé s'ha triplicat. En relació amb la qualitat i salinitat de l'aigua residual que arriba a les depuradores empitjora de manera sostinguda des del 2023, dificultant la seva depuració i reutilització. L'aigua depurada de sortida a les illes compleix legalment de manera general pel criteri de % de reducció, però l'elevada càrrega contaminant d'entrada provoca que a moltes depuradores aboquin aigua depurada amb concentracions tres vegades més elevades que el límit legal.

4 de setembre de 2026

L'Aliança per l'Aigua ha publicat avui els capítols de sanejament i depuració del seu informe anual 2025, dins del seu projecte d'Observatori de l'Aigua de les Illes Balears. Aquests capítols s’han elaborat a partir de les dades obertes de l'Agència Balear de l'Aigua i la Qualitat Ambiental (ABAQUA) sobre les 80 depuradores que gestiona directament a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. L'anàlisi no inclou les depuradores gestionades pels municipis, entre d'altres, Palma, Calvià i Manacor, ni les depuradores privades, ja que l'Aliança per l'Aigua va sol·licitar aquesta informació al Govern sense obtenir resposta. Les conclusions confirmen una tendència que l'entitat ja alertava en anteriors informes sobre recursos hídrics i aqüífers: el creixement poblacional i la massificació turística estan portant al límit el bon funcionament de les depuradores de les Illes Balears.

El 2025 es van depurar 49,3 hm³ d'aigua residual a les depuradores gestionades per ABAQUA. Aquest volum d'aigua residual que reben les depuradores creix als últims cinc anys a totes les illes menys Formentera: Mallorca +15,1%, Menorca +10,1%, Eivissa +6,8%, i Formentera -19,0%. A més, el volum tractat a les depuradores costaneres creix un 30,3% entre el 2021 i el 2025, davant del 0,8% dels nuclis de l'interior, amb situacions límit com la de Cales de Mallorca, on el volum gairebé s'ha triplicat. A més, 5 de les 78 depuradores van superar el seu cabal de disseny més de set mesos del 2025: Campanet, Campos, Consell i Inca a Mallorca i Ferreries a Menorca. Campanet és el cas més extrem: supera la seva capacitat els dotze mesos de l'any, tot i tenir un 18,6% menys de volum que el 2021, prova que, en aquest cas, el problema no és només el creixement, sinó una infraestructura ja insuficient des de fa anys.

Aquesta sobrecàrrega de les depuradores respon a la forta pressió humana que pateixen les illes, tant poblacional com turística. Entre el 2016 i el 2025, la població resident de Mallorca, Menorca i Eivissa ha crescut entre un 12% i un 16%, mentre que l'Índex de Pressió Humana (IPH), que combina població resident i visitants, ho ha fet entre un 7% i un 9%. Totes dues, combinades, expliquen la pressió creixent sobre els recursos i les infraestructures de les Illes. Formentera n'és l'excepció: tant la seva població com el seu IPH han baixat en la darrera dècada.

«Les depuradores estan absorbint en silenci la pressió d'un creixement poblacional i una massificació turística que no s'atura. Moltes instal·lacions no van ser pensades per a la població que hi ha d'arribar avui. El resultat és el que veiem en aquest informe: depuradores que superen la seva capacitat cada mes de l'any i una aigua d'entrada cada vegada més carregada que, tot i complir la llei, arriba a triplicar els límits legals de contaminació», assenyala Rafael Tur, portaveu de l'Aliança per l'Aigua.

Mallorca: la costa creix, l'interior s'estanca i quatre depuradores ja no donen l'abast

El volum d'aigua residual d'entrada a les depuradores de Mallorca creix un 15,1% entre el 2021 i el 2025, però el repartiment territorial ha canviat clarament: Cales de Mallorca (gairebé triplicat), Cales de Manacor (+114%) i Camp de Mar i Son Servera (+65% cadascuna) encapçalen el creixement, totes urbanitzacions de la costa, mentre Banyalbufar (-22%) i Campanet (-19%), nuclis rurals de l'interior, en perden. Campanet, Consell, Inca i Campos ja no donen l'abast i superen el seu cabal de disseny la major part de l'any. En aquest sentit, l’Aliança destaca que Campanet i Campos no han rebut mai cap remodelació des que es van construir als anys noranta, i Consell torna a superar-lo tot i haver estat remodelada el 2018. La nova depuradora que ha de substituir la d'Inca, la segona pitjor de l'illa, onze mesos, encara no ha sortit a licitació d'obres.

A més, a aquesta pressió de cabal d'entrada s'hi suma una elevada càrrega contaminant de les aigües residuals provinents del clavegueram: 38 de les 56 depuradores de Mallorca (el 68%) van rebre entrada amb incompliment algun mes del 2025, i el conjunt de l'illa hi arriba al 27,6% del cabal amb incompliment (davant del 15,1% del 2021), un empitjorament sostingut des del 2023. Un exemple destacat és la depuradora de Cas Concos que rep les aigües residuals del municipi de Felanitx, on cap mes del 2025 compleix els límits d'entrada.

Aquesta càrrega d'entrada es trasllada a la capacitat de depuració i a la qualitat de l’aigua depurada de sortida, superant en algunes depuradores fins a quatre vegades el límit legal de 125 mg/l: Cala d’Or arriba a 490 mg/l de DQO, Cala Ferrera a 464 mg/l, Formentor a 200 mg/l i Andratx a 130 mg/l a la sortida. El problema de sortida s'agreuja precisament als mesos de màxima pressió turística, quan el cabal tractat creix un 55,4 % respecte a l'hivern (de 1,77 a 2,74 hm³ de mitjana mensual) i 9 de les 54 depuradores amb dada de disseny superen la seva capacitat algun mes d'estiu (Cala Ferrera, Camp de Mar, Campanet, Campos, Consell, Deià, Inca, Santa Eugènia i Son Servera): entre juny i setembre, el compliment per llindar cau al 80,1% (davant del 92,7% la resta de l'any). 17 de les 56 depuradores de Mallorca superen el llindar de DBO5 (25 mg/l) algun mes d'estiu: Cala Ferrera (90 mg/l); Sa Ràpita (90 mg/l); Cas Concos (80 mg/l); Felanitx (75 mg/l); Platja de Muro (49 mg/l); Formentor (49 mg/l); Estellencs (47 mg/l); Llubí (41 mg/l); Artà (34 mg/l); Banyalbufar (34 mg/l); Colònia de Sant Jordi (33 mg/l); Campos (33 mg/l); Capdepera (30 mg/l); Cales Manacor (28 mg/l); son Servera (28 mg/l); Ses Salines (27 mg/l); Vilafranca (26 mg/l). Sis d'aquestes també superen el llindar de DQO (125 mg/l): Cas Concos (256 mg/l); Sa Ràpita (165 mg/l); Felanitx (164 mg/l); Cala Ferrera (150 mg/l); Platja de Muro (145 mg/l); Colònia de Sant Jordi (137 mg/l).

Malgrat aquests casos, Mallorca compleix majoritàriament fins 90,5% a en l’avaluació anual gràcies al percentatge de reducció del cabal de sortida, per davant del 87,7% que ho fa netament per llindar, el valor més baix de la sèrie, senyal que una part creixent del compliment legal es recolza en el marge que dona la reducció, no en una concentració de sortida adequada.

Finalment, el 76,2% del volum d'entrada de Mallorca supera el llindar de salinitat el 2025, amb Andratx, Binissalem i Cala d’Or arribant al 100% del seu volum. Aquesta salinitat, causada principalment per infiltracions d'aigua marina pel mal estat de la xarxa de clavegueram, dificulta el procés de depuració i n'impossibilita la reutilització posterior.

Menorca: Ferreries, un cas nou d'infradimensionament

El volum d'aigua residual d'entrada a les depuradores de Menorca creix un 10,1% entre el 2021 i el 2025, una mica per sota de la mitjana costanera de les Illes, amb Sant Climent (+64%), Sant Lluís (+41%) i Cala en Porter (+24%) com els casos més marcats, tots a la costa sud i sud-est de l'illa. En aquest cas a Menorca no s'observa un contrast tan clar entre costa i interior com a Mallorca. Ferreries ha passat de no tenir cap problema a superar el seu cabal de disseny vuit mesos del 2025, tot i haver estat remodelada el 2017, la pressió ja l'ha tornat a superar vuit anys després.

La qualitat de l'aigua d'entrada, en canvi, ja parteix d'un nivell elevat i es manté relativament estable, sense la tendència a l'empitjorament que es veu a Mallorca o Eivissa: 8 de les 12 depuradores de Menorca (el 67%) van rebre entrada amb incompliment algun mes del 2025, i el conjunt de l'illa hi arriba al 24,8% del cabal, oscil·lant entre el 8,5% i el 24,8% sense un patró clar des del 2021, amb Es Mercadal com l'única depuradora de l'illa amb problemes notables.

A la sortida, Es Mercadal és l'única depuradora de l'illa que supera el llindar legal (253 mg/l de DQO), però, a diferència de Mallorca o Eivissa, la seva entrada dels mesos que falla no és especialment alta, el problema sembla respondre més a un rendiment de tractament insuficient que a un excés de càrrega.

El cabal tractat a Menorca també es dispara a l'estiu, creixent un 101,0 % respecte a l'hivern, i 4 de les 12 EDAR (Cala Galdana, Ciutadella Sud, Es Mercadal i Ferreries) superen la seva capacitat de disseny algun mes d'estiu. A diferència de Mallorca i Eivissa, Menorca no mostra un agreujament clar del compliment de sortida als mesos de màxima pressió turística: només Es Mercadal supera el llindar de DBO5 (25 mg/l, amb 79 mg/l) i el de DQO (125 mg/l, amb 253 mg/l) algun mes d'estiu, i el compliment per llindar de l'illa entre juny i setembre (97,3%) és gairebé igual que la resta de l'any (99,2%).

En una valoració anual, Menorca compleix majoritàriament per llindar (98,4 %), per davant del 95,7% que ho fa per rendiment, els dos valors més alts i estables de les quatre illes, i només l'1,2% incompleix legalment, atribuïble gairebé tot a Es Mercadal.

Finalment, el 79,3% del volum d'entrada de Menorca supera el llindar de salinitat el 2025, un nivell que es manté per sobre del 73% tota la sèrie, amb Ciutadella Sud i Ciutadella Nord arribant al 100%. Aquesta salinitat, reflex, igual que a Eivissa i algunes zones costaneres de Mallorca d'infiltracions d'aigua marina a una xarxa de clavegueram en mal estat que dificulta la posterior depuració i n'impossibilita la reutilització.

Eivissa: la pitjor qualitat d'entrada de les Illes

El volum d'aigua residual d'entrada a les depuradores d'Eivissa creix un 6,8% entre el 2021 i el 2025, el ritme més moderat de les quatre illes, amb Cala Llonga com el cas més marcat (+80 %). Can Bossa és l'única EDAR de l'illa que supera el seu cabal de disseny (un mes), un resultat pràcticament net en termes de capacitat.

Malgrat el creixement moderat de volum, Eivissa concentra els indicadors de qualitat d'entrada més preocupants de l'informe: les 11 EDAR de l'illa (el 100%) van rebre entrada amb incompliment algun mes del 2025, i el conjunt de l'illa hi arriba al 40,1% del cabal, el valor més alt de les quatre illes i l'única amb tendència a l'alça sostinguda des del 2021, amb Cala Tarida i Can Bossa superant el 95% del seu volum anual.

Pel costat de la sortida, en canvi, Eivissa mostra la millora més gran de tot l'informe: el compliment net per llindar puja del 45-58% al 88,8%, gràcies sobretot a l'entrada en servei de la nova depuradora de Sa Coma, que ja tracta gairebé la meitat del cabal de l'illa (46,9%) i compleix el 100% dels criteris, substituint l'antiga depuradora de Vila. Hi arriba, però, després d'un retard de gairebé dues dècades. La nova depuradora es va licitar el 2015, i les obres van finalitzar l’any 2024, un exemple que l'Aliança per l'Aigua ha denunciat reiteradament del desfasament entre les necessitats de sanejament i el ritme d'execució de les administracions. A més, la millora no arriba a totes les depuradores: Sant Antoni i cala Tarida, aquesta darrera, una de les més noves de l'illa (2017), registren mesos amb 370 mg/l de DQO a la sortida, gairebé el triple del límit.

El problema de sortida s'agreuja igualment a Eivissa als mesos de màxima pressió turística, quan el cabal tractat gairebé es duplica (+99,1 % respecte a l'hivern), tot i que cap EDAR de l'illa supera la seva capacitat de disseny en aquest període. Igual que a Mallorca, el problema de sortida s'agreuja als mesos de màxima pressió turística: entre juny i setembre, el compliment per llindar cau al 84,3% (davant del 91,6% la resta de l'any), mentre el compliment per rendiment es manté igual d'alt (98,8%). 8 de les 11 EDAR de l'illa superen el llindar de DBO5 (25 mg/l) algun mes d'estiu: Cala Llonga (363 mg/l); Sant Joan de Labritja (221 mg/l); Port de Sant Miquel (199 mg/l); Cala Sant Vicent (189 mg/l); Cala Tarida (166 mg/l); Sant Josep (135 mg/l); Sant Antoni (91 mg/l); Santa Eulària des Riu (91 mg/l). Les mateixes vuit també superen el llindar de DQO (125 mg/l): Cala Llonga (870 mg/l); Sant Joan de Labritja (671 mg/l); Cala Sant Vicent (435 mg/l); Port de Sant Miquel (405 mg/l); Cala Tarida (370 mg/l); Sant Josep (300 mg/l); Sant Antoni (210 mg/l); Santa Eulària des Riu (195 mg/l).

Per la banda de compliment anual de l'aigua depurada de sortida, Eivissa compleix majoritàriament gràcies a la capacitat de reducció de la càrrega contaminant: el 98,0% del cabal compleix per aquesta via, davant del 88,8% que ho fa netament per llindar. Aquesta diferència es vincula a l'entrada d'aigua amb una càrrega de contaminants molt alta, com a les depuradores de Sant Antoni i cala Tarida, confirmant que és la càrrega d'entrada, i no un mal funcionament de la depuradora, la causa de fons.

Finalment, el 97,9% del volum d'entrada d'Eivissa supera el llindar de salinitat, el valor més alt de tot l'informe i sense millora en cinc anys, amb Vila, Sant Antoni i Can Bossa arribant al 100%. Aquesta salinitat, reflex d'infiltracions d'aigua marina a la xarxa de clavegueram que dificulta la depuració i n'impossibilita la reutilització.

Formentera: l'única illa sense cap incompliment de sortida, amb una infraestructura pendent de renovar

El volum d'aigua residual d'entrada a la depuradora de Formentera baixa un 19,0% entre el 2021 i el 2025, tot i que aquesta xifra s'ha de llegir amb cautela: 2024 i 2025 tenen buits de dades (falten novembre-desembre del 2024 i gener-febrer del 2025) que sobreestimen la baixada real, estimada de manera aproximada en un 20-25%. Formentera no té cap problema de capacitat: la seva única depuradora no ha estat mai infradimensionada.

La qualitat de l'entrada, en canvi, és un dels pitjors registres de les Illes: el 33,3% del cabal d'entrada de Formentera prové de mesos amb incompliment el 2025. Pel costat de la sortida, però, Formentera compleix el 100% del seu volum per cinquè any consecutiu, l'únic resultat net de tot l'informe: cap EDAR supera mai el llindar legal. El cabal tractat també hi creix un 59,4 % respecte a l'hivern —una xifra basada només en un mes d'hivern amb dada, ja que gener i febrer del 2025 no en tenen—, i cap EDAR supera la seva capacitat de disseny. Formentera també és l'única illa que compleix sempre per llindar, sense necessitat mai del rendiment (100% tots dos criteris), coherent amb el fet que és, per cinquè any consecutiu, l'única illa sense cap volum de sortida amb incompliment.

Finalment, el 52,8% del volum d'entrada de Formentera supera el llindar de salinitat el 2025, una millora notable respecte al 100% del 2024, tot i que la sèrie s'ha mantingut per sobre del 86% des del 2021. L'Aliança per l'Aigua destaca que aquest conjunt de bons i mals resultats conviu amb una única depuradora que fa més de 25 anys que està en servei, pendent d'una renovació de 6,1 milions d'euros, actualment en construcció.

L'execució d'obres de millora a les depuradores va sempre darrere del ritme de creixement

L’Aliança destaca que el parc de depuradores de les Illes Balears és, en conjunt, un parc envellit: l'any mitjà de construcció de les 80 EDAR d'ABAQUA és el 1995, el 82,5% es van construir abans del 2000, i la meitat no han rebut mai cap remodelació. Les dades de contractació pública ho confirmen: entre el 2018 i el juny del 2026, ABAQUA només ha licitat 6 obres de remodelació de més d'1 milió d'euros, un 7,4% del parc en vuit anys i mig. Al ritme actual, remodelar les 40 EDAR que no han rebut mai cap actuació trigaria gairebé 57 anys, una dada que il·lustra per si sola la magnitud del desfasament. El cas d'Inca n'és el més il·lustratiu a escala individual: la nova EDAR que ha de substituir l'actual encara es troba "en fase de darreres autoritzacions" per licitar-ne les obres, segons el mateix Govern el juliol del 2026, mentre l'EDAR actual continua superant el seu cabal de disseny 11 dels 12 mesos del 2025. Sa Pobla i Porreres, amb la remodelació completada, no el superen cap mes.

L'Aliança per l'Aigua alerta que aquesta lentitud d’execució és un problema sistèmic de burocràcia administrativa que travessa governs de signes polítics diferents i que cal una forta modernització de l’administració per revertir aquesta situació. La nova depuradora de Sa Coma a Eivissa ho il·lustra, amb un procés de gairebé una dècada que ha travessat legislatures diverses sense que cap n'accelerés significativament el ritme. Per això l'Aliança per l'Aigua no reclama només més pressupost, sinó una reforma del procediment administratiu i de productivitat mantenint totes les garanties legals del procés d’execució de les obres que permeti executar en anys, i no en dècades, obres que el mateix Pla Hidrològic de les Illes Balears ja considera prioritàries i pressupostades.

L'Aliança per l'Aigua reclama

Davant d'aquesta situació, l'Aliança per l'Aigua reclama:

• Que les administracions competents condicionin qualsevol nou creixement urbanístic a la capacitat real de les infraestructures de sanejament que l'han d'absorbir.

• Accelerar les actuacions de depuració que el mateix PHIB 2022-2027 ja preveu i pressuposta per a Campanet, Consell, Campos, Inca i Ferreries, 24,19 milions d'euros en aquest tercer cicle, dels quals només s'ha arribat a licitar el 45 %, i quatre de les cinc actuacions encara no tenen cap obra licitada.

• Que els municipis competents en la gestió de les xarxes de clavegueram, accelerin la reparació per aturar les infiltracions d'aigua marina i augmentin el control d’abocaments il·legals al clavegueram.

• Finalment, reclama fer possible la reutilització de l'aigua depurada per a usos agrícoles, urbans i de recàrrega d'aqüífers, com a solució prioritària per revertir la greu situació d'esgotament i contaminació dels aqüífers de les Illes Balears.

Tota la informació es pot consultar als nous capítols de sanejament i depuració de l'informe anual 2025 de l'Observatori de l'Aigua de les Illes Balears promogut per l'Aliança per l'Aigua.

Tota la informació es pot consultar als nous capítols de sanejament i depuració de l'informe anual 2025 de l'Observatori de l'Aigua de les Illes Balears promogut per l'Aliança per l'Aigua.

https://observatoridelaigua.org/informe-anual-2025/

https://observatoridelaigua.org/visors-cartografics/

Annex: EDAR amb incompliment, per illa (2025)

Percentatges i valors calculats per l'Aliança per l'Aigua a partir de dades obertes d'ABAQUA. Metodologia detallada als capítols corresponents de l'informe anual 2025. S'han exclòs dues mostres anòmales (Porto Colom, setembre 2025, i Can Bossa, novembre 2025), amb l'entrada més neta que la sortida en totes dues, pendents de verificació.

Mallorca

• Capacitat (mesos que superen el cabal de disseny, sobre 12): Campanet (12 mesos); Inca (11 mesos); Consell (10 mesos); Campos (8 mesos); Santa Eugènia (6 mesos); Vilafranca (5 mesos); Puigpunyent (3 mesos); Sant Joan (3 mesos); Deià (2 mesos); Camp de Mar (1 mes); Cala Ferrera (1 mes); Lluc (1 mes); Son Servera (1 mes)

• Qualitat d'entrada (% del cabal anual amb incompliment): Cas Concos (100,0%); Sa Calobra (85,3%); Cala Dor (63,5%); Pollença (60,3%); Inca (54,8%); Santa Maria (51,3%); Porreres (49,1%); Platja de Muro (44,5%); Andratx (41,7%); Sa Pobla (41,5%); Binissalem (34,7%); Selva-Caimari (34,1%); Capdepera (30,8%); Campanet (30,1%); Vilafranca (25,8%); Randa (25,6%); Llubí (25,4%); Lluc (24,3%); Sant Elm (21,8%); Colonia de Sant Pere (19,3%); Puigpunyent (19,3%); Cala Ferrera (19,0%); Consell (18,4%); Alaró (17,0%); Banyalbufar (16,6%); Algaida-Montuiri (15,7%); Formentor (13,7%); Llucmajor (13,6%); Colonia de Sant Jordi (13,6%); Santa Eugènia (13,5%); Ses Salines (12,4%); Deià (12,1%); Porto Colom (10,5%); Lloseta (9,6%); Mancor (8,4%); Lloret (8,2%); Estellencs (7,9%); Costitx (7,9%)

• Qualitat de sortida — incompliment per llindar (concentració màxima de sortida, mg/l): Cala Dor (490 mg/l); Cala Ferrera (464 mg/l); Cas Concos (256 mg/l); Formentor (200 mg/l); Estellencs (197 mg/l); Sa Ràpita (165 mg/l); Felanitx (164 mg/l); Randa (150 mg/l); Platja de Muro (145 mg/l); Llubí (144 mg/l); Colonia de Sant Jordi (137 mg/l); Andratx (130 mg/l); Artà (126 mg/l); Costitx (50 mg/l); Vilafranca (50 mg/l); Campos (38 mg/l); Porto Colom (36 mg/l); Banyalbufar (34 mg/l); Capdepera (30 mg/l); Cales Manacor (28 mg/l); Son Servera (28 mg/l); Ses Salines (27 mg/l); Deià (26 mg/l)

• Qualitat de sortida — incompliment per rendiment (% de reducció mínim assolit): Felanitx (6%); Formentor (9%); Vilafranca (26%); Cala Dor (28%); Font de Sa Cala (31%); Platja de Muro (32%); Pollença (34%); Artà (41%); Cala Ferrera (42%); Alaró (50%); Colonia de Sant Jordi (50%); Campos (58%); Puigpunyent (62%); Lluc (64%); Cales Mallorca (65%); Canyamel (66%); Sa Ràpita (68%); Son Serra de Marina (69%); Cales Manacor (73%); Sineu (73%)

Menorca

• Capacitat (mesos que superen el cabal de disseny, sobre 12): Ferreries (8 mesos); Cala Galdana (4 mesos); Es Mercadal (2 mesos); Ciutadella Sud (1 mes)

• Qualitat d'entrada (% del cabal anual amb incompliment): Cala Galdana (47,7%); Sant Climent (37,1%); Maó-Es Castell (33,5%); Alaior (16,6%); Ciutadella Sud (11,1%); Es Mercadal (9,9%); Ferreries (9,4%); Addaia (8,3%)

• Qualitat de sortida — incompliment per llindar (concentració màxima de sortida, mg/l): Es Mercadal (253 mg/l)

• Qualitat de sortida — incompliment per rendiment (% de reducció mínim assolit)

• Es Mercadal (5%); Cala Galdana (33%); Addaia (53%); Ciutadella Nord (74%)

Eivissa

• Capacitat (mesos que superen el cabal de disseny, sobre 12): Can Bossa (1 mes)

• Qualitat d'entrada (% del cabal anual amb incompliment): Cala Tarida (97,2%); Can Bossa (95,9%); Sant Antoni (60,6%); Vila (51,6%); Cala Llonga (40,8%); Sant Josep (33,9%); Port de Sant Miquel (25,0%); Vila (Sa Coma) (21,4%); Santa Eulària des Riu (21,0%); Cala Sant Vicent (17,7%); Sant Joan de Labritja (8,2%)

• Qualitat de sortida — incompliment per llindar (concentració màxima de sortida, mg/l): Cala Llonga (870 mg/l); Sant Joan de Labritja (825 mg/l); Sant Josep (685 mg/l); Cala Sant Vicent (435 mg/l); Port de Sant Miquel (405 mg/l); Cala Tarida (370 mg/l); Sant Antoni (370 mg/l); Santa Eulària des Riu (195 mg/l)

• Qualitat de sortida — incompliment per rendiment (% de reducció mínim assolit): Sant Joan de Labritja (0%); Sant Josep (15%); Cala Llonga (23%); Cala Sant Vicent (23%); Port de Sant Miquel (44%); Santa Eulària des Riu (74%)

Formentera

• Capacitat (mesos que superen el cabal de disseny, sobre 12): Cap cas.

• Qualitat d'entrada (% del cabal anual amb incompliment): Formentera (33,3%)

• Qualitat de sortida — incompliment per llindar (concentració màxima de sortida, mg/l): Cap cas.

• Qualitat de sortida — incompliment per rendiment (% de reducció mínim assolit): Cap cas.