FOESSA presenta la primera radiografia social completa de la crisi de la COVID-19 en tota Espanya. L’informe amb consideracions generals com “l’alerta de que la cohesió social al nostre país ha sofert un "xoc" sense precedents a conseqüència de la tensió que ha sofert” i l'activitat econòmica i l'ocupació a causa de la irrupció del SARS CoV-2.

També afegeix que “la precarietat laboral durant la crisi sanitària s'ha duplicat i aconsegueix a gairebé 2 milions de llars”. Però el que interessa és conèixer les propostes concretes que l’informe ofereix con tal de perfeccionar el sistema de protecció social a futur i són aquestes:

1. Mantenir de manera estable per al futur les mesures provisionals preses en el cas de la salut, l'habitatge o la protecció social amb les necessàries adaptacions a períodes d'estabilitat econòmica. El repte del sistema de protecció social és evitar que aquestes noves situacions de vulnerabilitat i intensificació de l'exclusió severa es transformin en cròniques.

2. Millorar la cobertura de l'Ingrés Mínim Vital, ja que suposa un notable avanç social per a corregir el desequilibri entre la protecció social de la població laboral estable i aquella que és precària o en situació d'exclusió social. De les 850.000 llars beneficiaris previstos inicialment, a setembre de 2021, només 315.913 llars, el 37% dels previstos inicialment. Una mitjana de 2 persones beneficiàries per cada 10 persones en situació de pobresa severa a Espanya.

3. Re-impulsar el model d'estat de benestar en el seu conjunt, amb una orientació clara cap a l'accés als drets com a canal per a la inclusió social i el "rescat" dels sectors més exclosos.

4. Implementar mesures que redueixin la hiper-flexibilitat, millorant l'organització social del temps de treball també en les ocupacions de sectors exclosos, no qualificats, en ocupacions temporals i precàries – els sectors anomenats "essencials" de la neteja, l'hostaleria i les labors agrícoles entre altres -, i que posin fi a les situacions d'irregularitat.

5. Haurien de complementar-se, així mateix, els salaris escassos amb altres mesures redistributives, a manera d'estímuls a l'ocupació, bé a partir de prestacions complementàries per als treballadors de baixos salaris, bé com a deduccions fiscals reemborsables.

6. Entre els reptes pendents, també està el de garantir un sistema de salut públic de qualitat i el d'un canvi d'estratègia i paradigma en l'àmbit de l'atenció a persones en situació de dependència i amb necessitat de cures.

7. Posar en marxa polítiques enfront de l'exclusió residencial, ja que des de 2018 s'ha duplicat el percentatge de llars que resideixen en habitatges insalubres (fins al 7,2% en 2021) o en situació d'amuntegament (fins al 4% en 2021). A més, la COVID-19 ha fet empitjorar o tensionar la majoria dels indicadors d'accés i manteniment de l'habitatge. Gairebé es duplica el nombre de llars, passant de 1,1 a més de 2 milions, que van sofrir retards, o no van tenir diners suficients, per al pagament d'algun de les despeses relacionades amb l'habitatge, com el pagament del lloguer o la hipoteca.

8. Superar la bretxa educativa provocada per l'apagada digital. Les polítiques públiques hauran de posar els mitjans necessaris perquè totes les persones puguin superar la bretxa digital. De mitjana, en 2020 un 15% de les llars amb menors de 15 anys indiquen que les seves qualificacions són pitjors que en 2019. Un percentatge que augmenta de manera considerable en les llars més vulnerables: el 31% de llars en els quals viuen nens, nenes i adolescents (NNA) de minoria gitana i el 25% de llars del quartil més baix d'ingressos.

9. Avançar cap a serveis socials adaptats a les realitats socials del segle XXI. Davant els enormes reptes globals que afronten les polítiques socials com són, entre altres, l'envelliment de la població, la lluita contra l'exclusió social, la protecció de menors vulnerables i la integració de la població immigrant, precisem de serveis socials adaptats a les noves realitats socials. Ens afegim a aquestes propostes per aconseguir perfeccionar el sistema de protecció social i, com a conseqüència, una millora de vida de les persones més vulnerables. Fuente, Albergue de Manacor.