Què ha passat amb les oposicions d’Educació Física de secundària?

L'STEI reclama una revisió del model després de les nombroses queixes dels opositors i de les disfuncions detectades en el procés selectiu

Les oposicions docents d’enguany continuen generant controvèrsia, i el cas de l’especialitat d’Educació Física del cos de secundària és probablement un dels exemples més evidents dels problemes que ha provocat un model avançat i imposat sense consens.

Una gran part dels aspirants va presentar a la Conselleria d’Educació un escrit col·lectiu en què sol·licitaven la revisió del procés, més transparència i la comprovació de la correcta aplicació dels criteris d’avaluació de la primera prova. La resposta de l’Administració, però, s’ha limitat a apel·lar a la sobirania dels tribunals qualificadors, sense donar resposta a les preocupacions expressades pels opositors.

En l'escrit, els aspirants critiquen que, una vegada conegudes les qualificacions, el resultat "és extraordinàriament baix i genera una profunda preocupació, incomprensió i desconfiança", ja que, segons afirmen, "és difícilment explicable que, d’un conjunt de 45 aspirants, només tres hagin pogut demostrar un nivell suficient per superar la primera prova".

Els opositors recorden també que "moltes de les persones aspirants que han participat en aquest procés compten amb preparació específica, experiència docent, coneixement de l’especialitat i una dedicació intensa durant mesos o anys a la preparació d’aquestes oposicions". Per aquest motiu, consideren que les qualificacions obtingudes, "amb nombroses notes molt baixes, zeros o puntuacions properes a zero, no es corresponen amb la percepció raonable del nivell de preparació existent entre les persones participants".

A aquestes queixes s’hi afegeixen denúncies d’opacitat a l’hora de comprovar la correcció del contingut de les bolles, possibles errors en alguns dels temes plantejats i informacions facilitades pels tribunals que, segons els afectats, contradiuen la normativa reguladora del procés selectiu.

Diferències entre Illes

Certament, també sobta la gran diferència de resultats entre tribunals d’una mateixa especialitat. A Eivissa hi havia sis places convocades i sis aspirants varen superar la primera prova. Finalment, se n’han adjudicat cinc perquè una de les candidates no va presentar la programació didàctica. A Mallorca, en canvi, de les nou places convocades només se’n cobriran dues. El resultat és que set places quedaran desertes.

Aquesta situació és especialment contradictòria si es té en compte que una de les prioritats manifestades per la Conselleria és reduir la temporalitat als centres educatius. Deixar vacants set places estructurals va exactament en la direcció contrària. 

Pel que fa a la composició dels tribunals, també convé obrir una reflexió. Que tres dels quatre membres siguin voluntaris genera dubtes i resta credibilitat al sistema. De fet, l’STEI ja es va oposar en el seu moment a aquest model perquè considerava que no oferia les garanties necessàries.

Avançar les oposicions

Una de les justificacions que la Conselleria va donar per avançar les oposicions al mes de maig va ser l’agilitació i "esponjament" dels tràmits administratius de l’estiu. Tanmateix, un cop conegut el calendari del mes de juliol, sembla evident que aquest objectiu tampoc no s’ha aconseguit. Els terminis continuen extremadament ajustats i qualsevol incidència pot comprometre el desenvolupament normal del procés.

El cas d’Educació Física posa de manifest les mancances d’un model que es va imposar sense consens amb els representants del professorat i que està generant problemes en diverses especialitats. Quan els resultats provoquen desconcert entre els aspirants, queden places desertes, s’acumulen les queixes i persisteixen els dubtes sobre la transparència del procediment, l’Administració no pot limitar-se a escudar-se en la "sobirania dels tribunals". És necessari revisar el model, escoltar els afectats i corregir allò que no funciona.