Els megacreuers no són ni serán sostenibles

Les dades de previsió d’escales al port de Palma pel 2025 de l’Autoritat Portuària de Balears, mostren com aquest any es preveu l’arribada de 541 creuers que faran desembarcar més de 1,8 milions de passatgers a la ciutat. La Plataforma contra els Megacreuers declara com aquests valors, en augment respecte els anys anteriors, tindran un impacte negatiu en la ciutat i estan completament desalineats amb els objectius de sostenibilitat que hauria de perseguir Palma.

En un context en que es fa completament imprescindible fer transicionar el model balear cap a un de més sostenible en termes ambientals, socials i econòmics, ens trobem en un escenari de creixement de la indústria de creuers, tal i com plantegen les dades de previsió del nombre d’escales del 2025 de l’APB publicades recentment. Aquestes mostren un augment en el nombre d’escales que rebrà el port de Ciutat aquest any entrant en 47 embarcacions i més de 41.000 creueristes respecte 2024. Cada any que passa, ens apropa més al rècord històric de 592 escales que es va donar al 2019, abans de la pandèmia.

La Plataforma contra els Megacreuers, formada per un conjunt d’entitats del teixit associatiu mallorquí i de llarg recorregut en la lluita contra aquesta indústria, declara com aquest tipus de turisme, sovint falsament associat a la imatge d’un sector econòmic pròsper i motor de creixement, amaga una cara fosca que no podem ignorar. No es tracta d’una problemática patent només a Palma, sinó una lluita compartida entre moltes ciutats i organitzacions europees com Barcelona, Venecia o Marsella.

Nosaltres afirmam que un megacreuer mai podrá ser sostenible. Els creuers tan grans tenen una demanda energética i de recursos que és incompatible amb els objectius d’electrificació dels ports, més en un territori insular com són les Balears. Aixó fa que quan un creuer está amarrat al port hagi de seguir cremant combustible, alliberant contaminants molt nocius per la ciutat, i tingui un consum d’aigua que posa en compromís l’ús que en pot fer la població resident. Alhora, la irrupció massiva de creueristes també altera el teixit empresarial de la ciutat, augmentant els preus dels habitatges i serveis, turistificant el centre i deixant poc benefici en els negocis locals, generalment en forma de compres ràpides i serveis limitats poc compatibles amb la vida dels residents. De fet, segons les darreres dades aportades per IBESTAT, la despesa mitjana d’un creuerista en trànsit a Ciutat és de al voltant de només 35 euros.

Des de la Plataforma també ens mostram preocupats per la finalització de l’acord entre les navilieres i el Govern, que fins ara ha limitat l’arribada a port de fins a 3 creuers consecutius essent com a màxim un d’ells d’una capacitat de passatgers superior als 5.000 (un megacreuer). Aquest any, en que s’haurà de decidir que passa amb aquest acord serà clau pel futur de la ciutat. Palma necessita una indústria de creuers a la baixa, menys creuers i més petits.

Si volem preservar el medi ambient i la qualitat de vida a les destinacions turístiques, és imprescindible repensar el model actual de turisme de creuers. El futur del sector ha de passar per la sostenibilitat, el respecte pel medi ambient i la consideració de les necessitats de les comunitats locals. Només així serà possible compatibilitzar turisme i qualitat de vida.