Se aprobó en Manacor el I Plan de Igualdad
Pleno Manacor: Igualdad, Aumasa, S'Illot por doble asunto, c/Tarragona, Matadero y para septiembre habrá hijos ilustres y predilectos
El Ayuntamiento de Manacor está estudiando comprar el solar que antes ocupaba el minigolf de S'Illot, aquellos terrenos delante de la tercera edad. Se trata de 1.800 metros que dan a 3 calles.
AGENCIA MANACORNOTICIAS 10/07/2018 - 07:42:28
El Ayuntamiento lo ha pedido a buenas, que no se invada el tramo público de la acera y calle con autocares y otros elementos del garaje privado. No hacen caso las rectoretas...

El Pleno de Manacor se prolongó por un tiempo de 4 horas, ayer lunes día 9 de julio los 21 concejales estaban decididos a resolver el orden del día al completo. Vamos a resaltar en esta información todos los temas que nos parece de interés para la población. Como ya informamos puntualmente el otro día se han iniciados los expedientes para proclamar hijos ilustres de la ciudad de Manacor a Guillem d'Efak y al pintor y escultor Miquel Brunet. Y también hijos predilectos a Antoni Parera Fons y a María Antonia Oliver Cabrer. El acto oficial será el 15 de septiembre a las 11:00 horas en el salón de plenos. Se preparan los expedientes para demostrar que lo merecen con creces.

Se aprobó en Manacor el I Plan de Igualdad, a partir de ahora no hay excusas ni diferencias, todos y todas somos iguales y quién incumpla la Ley y las Ordenanzas será castigado. Además se ha comenzado en serio para llevar el asunto a todos los terrenos, como botón de muestra a los bailes populares, se terminó en Manacor que las danzas y bailes sean de un solo género, ni mucho menos. Estas serán bailadas en el futuro por niños y niñas indistintamente. Y en los adultos por hombres y mujeres. Ayer se dio luz verde a los Indis y los Moretons, pero se iniciará conversaciones con todas las entidades y colectivos para que se implante en todos los bailes del municipio, Cossiers, Dimonis, etc.

Llegó de nuevo el tema del Matadero al Pleno, mal pinta este servicio. Quedó claro que puede estar cerrado varios meses hasta sacarlo a concurso.

Volvió al Pleno el tema de AUMASA y la ocupación de la calle con bidones en sus garajes del barrio de la Sa Torre. El Ayuntamiento lo ha pedido a buenas, que no se invada el tramo público de la acera y calle con autocares y otros elementos del garaje privado. No hacen caso las rectoretas y entonces no queda otro remedio que abrirles un expediente sancionador y ponerles una gran multa económica y medidas en serio. Ha tomado cartas en el asunto el delegado de Policía de Manacor y en breve caerá todo el peso de la ley contra ellas por incumplir la normativa.

Se habló de obras y proyectos uno en el Mollet de S'Illot y otro en la calle Tarragona. El espigón de S'Illot causa sonrojo y vergüenza, mientras aquí debatimos que hay que arreglarlo ya urgente, porque es un peligro, por imagen y por estética, en Japón han construido una ciudad entera. El Mollet de S'Illot clama al cielo y el espigón para enfadarse y dejar de creer en todo. Hay obras en la calle Tarragona, aquella que inundó en varias ocasiones el nuevo Auditorio, ahora se hace nueva y los técnicos dicen que no es necesario recogida de aguas pluviales, que se evacuan bien en superficie por el desnivel propio. Se montó la marimorena, se exije tomar medidas, poner imbornales, canalizar como toca. Cuando aquello se construya será un desastre.

El Ayuntamiento de Manacor está estudiando comprar el solar que antes ocupaba el minigolf de S'Illot, aquellos terrenos delante de la tercera edad. Se trata de 1.800 metros que dan a tres calles y en una situación inmejorable. La idea es adquirirlo y luego en el solar construir un edificio multiusos para la oficina de información y municipal, centro de salud, reten de policía, y otros servicios necesarios. No se habló de precios, pero todo indica que cuesta entre 500.000 y 600.000 euros, según como se negocie. Se puso encima de la mesa, suponemos para intentar hacer las primeras gestiones. S'Illot tiene 2.000 habitantes y necesita muchas cosas.

Llegó de nuevo el tema del Matadero al Pleno, mal pinta este servicio. Quedó claro que puede estar cerrado varios meses hasta sacarlo a concurso, o ponerlo en marcha en unas pocas semanas si la empresa que lo llevaba antes retira su expediente de regulación de empleo, Un lio muy gordo. Mientras se matan los animales para comer en Felanitx, Inca y Palma. En estos lugares se frotan las manos y hacen fácil a los ganaderos su nueva cita. Si tarda muchos meses en ponerse en marcha, igual luego no quieren venir a matar los que lo hacían antes. Nada claro en el debate. Si debe ser municipal, empresa mixta, gestión privada. A la espera y mientras cerrado. Una parada técnica dijeron. Todo ha terminado en un gran escándalo.

También se habló en el Plenario de anoche  sobre el agua corriente canalizada y supimos que en Cala Murada se pierde una media del 50% del líquido elemento y que en el municipio de Manacor la media es del orden del 30%, un despilfarro que no lo debemos ni podemos permitir. Se presentó un proyecto muy importante para poner remedio. Una inversión multimillonaria, arreglar todo, las fugas, canalización, depuradora, pozos, recursos hídricos, y hasta conseguir que sea potable. Como no se habló del PGOU, el mismo cuento de siempre, inalcanzable este objetivo que todos disfrutan hasta en el tercer mundo. También hubo reflexiones sobre los presupuestos participativos, 100.000 euros para una población de 45.200 habitantes se antoja muy poco. Es una prueba dijeron, el año que viene será mayor el dinero destinado. 

 

El ple de l’Ajuntament proclamarà fills il·lustres Guillem d’Efak i Miquel Brunet; i fills predilectes Maria A. Oliver i Antoni Parera Fons. Ahir s’aprovà per unanimitat que s’iniciïn els expedients que faran possible els nomenaments. Durant el plenari de dilluns la batlessa i tots els regidors i regidores l'Ajuntament de Manacor donaren suport a la proposta que consisteix a iniciar els expedients de proclamació del poeta, escriptor, músic i rapsode Guillem Fullana Hada d'Efak i del pintor Miquel Brunet Miquel com a fills il·lustres de la ciutat de Manacor. A més el ple també aprovà per unanimitat els nomenaments l'escriptora Maria Antònia Oliver com a filla predilecta i del músic i compositor Antoni Parera Fons. Així, una vegada conclosos els expedients de proclamació dels quatre distingits, en la segona meitat del mes de setembre, se celebrarà un ple extraordinari on es faran oficials els nomenaments.

Cal destacar, segons varen explicar diferents regidors en el plenari de dilluns dia 9 de juliol, que les propostes de nomenament de fills il·lustres i fills predilectes, són propostes consensuades entre tots els grups polítics. I és que la proposta va rebre el suport unànime de la Corporació, en reconeixement de l'aportació feta al llarg de la seva vida pels quatre homenatjats a la llengua i cultura de les Balears. Durant el ple es va anunciar que l l'acte protocol·lari on es nomenaran oficialment els nous fills il·lustres i el fill i la filla predilectes se celebrarà dissabte 15 de setembre a l'Ajuntament.

Guillem d'Efak (1930-1995) fou un multifacètic activista cultural, músic de blues i jazz, cantautor dins el moviment de la Nova Cançó. També cultivà les lletres i treballà especialment la poesia. Fou Premi Carles Riba (1969), Premi Ciutat de Palma (1973) i Sant Jordi d'Or (1967), el Reconeixement de Mèrits de l'Escola de Mallorquí de Manacor (1992) i se li concedí la Medalla d'Or de les Illes Balears (2011) entre molts altres. Tal com recull la proposta i segons estableix el Reglament Municipal d'Honors i Distincions, "El fet que Guillem d'Efak (Rio Muni, Guinea Equatorial, 1930 – Manacor, 1995) no hagués nascut a Manacor podria ser considerat un impediment per tal d'elevar el seu nomenament com Fill Il·lustre de Manacor. Val a dir, però, que el seu vincle amb Manacor és absolut gràcies al seu context formatiu i educatiu, el seu entorn cultural i els seus lligams familiars. Guillem d'Efak mereix el reconeixement, el record i la perdurabilitat de la seva figura per tal de fer valdre el seu compromís amb la promoció cultural i la creació artística així mateix, per la seva obra de qualitat".

Miquel Brunet (1919-2007) es dedicà a les arts plàstiques i deixà enrere el postimpressionisme imperant a la pintura mallorquina per obrir les portes d'una nova plàstica. Brunet va aconseguir fer-se un nom dins el panorama artístic insular. A més va establir contactes amb grups artístics i acadèmies de l'Estat, com el Grup Tago o l'acadèmia de Bellas Artes de San Fernando. A Mallorca formà part d'alguns dels grups d'intel·lectuals que cercaven una renovació en l'àmbit artístic. A més l'any 1975 va formar part del grup Drac i fou un dels fundadors del grup. La seva obra s'exposà, a més de Mallorca, a grans galeries de Barcelona i Madrid, i viatjà també per sales d'art dels Estats Units i Alemanya. Rebé el premi Ciutat de Palma de pintura (1984) i el premi Ramon Llull (2003), a més de moltes altres distincions.

Antoni Parera Fons (1943) és músic, compositor i productor discogràfic. Va néixer a Manacor i inicià la seva formació al Conservatori Superior de Palma i va continuar-la al de València, on va rebre lliçons de piano de Rosa Sabater. Ha musicat poemes de Guillem d'Efak i compost per a Maria del Mar Bonet i Montserrat Caballé. Com a productor destaquen els seus treballs amb grans orquestres d'arreu del món o amb artistes com Josep Carreras o Maria Dolores Pradera, entre molts altres. En els darrers anys ha incrementat la seva activitat com a compositor de música simfònica, òpera o música de cambra. L'Escola Municipal de Mallorquí li atorgà el Reconeixement de Mèrits l'any 1993 i el 2017 va rebre el Premio Nacional de Música.

Maria Antònia Oliver (1946) és reconeguda com una de les grans escriptores de la literatura catalana contemporània. L'any 1970 publicà la seva primera novel·la, Cròniques d'un mig estiu i des de llavors ha assolit un prestigi indiscutible com a novel·lista i traductora. Amb la traducció d'algunes de les seves obres, l'autora ha arribat a un gran nombre de lectors tant d'Europa com dels Estats Units. Pertany a l'anomenada "Generació dels setanta", un grup de creadors i creadores caracteritzats per les seves inquietuds rupturistes, amb una nova mirada sobre la realitat des del punt de vista social i cultural. Ha rebut, entre molts atres premis, el Reconeixement de Mèrits de l'Esocla de Mallorquí (1989), la Creu de Sant Jordi (2007), el Ciutat de Palma de novel·la (1994), i fou finalista del premi Sant Jordi (1994). Des de l'any 2013 els Premis Ciutat de Manacor de novel·la duen el seu nom com a reconeixement a la seva tasca.


 

¿Te ha parecido interesante la noticia?

 Sí  No
Reciente
Visto
Comentado